Federació Balear de Bandes i Associacions Musicals

Volta de la Merçé, 3
07002-Palma de Mallorca
Tel. 971 72 05 74

Premi per a Buscar

Bandes federades:

Inici

Noticies

Articles

Entrevistes

Descàrreges

Agenda

Faristol

Castellano

Disponible
per a la
seva publicitat

00/00/0000 - ENTREVISTA A VICENTE RUIZ MONRABAL

FARISTOL: Quantes Bandes de Música federades hi ha en aquets moments a Espanya?, Com es distribueixen per regions i quants d’associats té aquesta confederació? Vicente Ruiz: Las bandas confederadas son 1203, que se distribuyen aproximadamente de la forma siguiente: la Comunidad Valenciana 500 bandas, Andalucia 270, Galicia 72 y las restantess comunidades que pertenecen a la Confederación tienen una media de 50 bandas. Las asociaciones musicales son aproximadamente las mismas, o sea 1203 y en el ámbito de estas entidades existen 980 Escuelas de Música con 4000 profesores y 60.000 alumnos o educandos. El número de músicos pertenecientes a las Bandas es de 80.000. F.:Quins contactes i relacions mantè la Confederació amb l’Administració Central i en especial amb el Ministeri de Cultura? V.R.: Desde que se fundó la Confederación, hemos mantenido cordiales y normales relaciones con el Ministerio de Cultura. Durante la etapa de la Ministra Carmen Alborch esas relaciones fueron más que cordiales. El Ministerio y el INAEM nos acogieron con interés y con expresa voluntad de ayudarnos. Entonces se inició nuestra inclusión en los Presupuestos del Estado para Entidades Musicales sin ánimo de lucro. Había sensibilidad para nuestra problemática y para nuestros proyectos. Durante la etapa del señor Cortés como secretario de Estado de Cultura se enfriaron estas relaciones aunque se mantuvo la ayuda. En la actualidad parece ser que se inicia una nueva etapa con el nuevo Ministerio y con el INAEM, con acogida afectuosa y con esperanzas de futuro. Todo ello es explicable porque no debemos olvidar que en la España de las Autonomías los temas culturales han sido trasferidos a las Comunidades Autónomas que tienen competencias exclusivas sobre esta temática. Por ello, el Ministerio centra su interés en otras realidades musicales que tiene más cerca y respecto de las cuales mantiene competencias y responsabilidades. No obstante, el Ministerio y el INAEM han captado lo importante que resulta el encuentro musical y cultural entre las Bandas de Música de las distintas nacionalidades y regiones de España. Esta convivencia resulta muy fructifera, así como de mucho interés que España esté presente a través de la Confederación en los proyectos europeos. F.: De quina manera influeixen els vaivens polítics als diferents enfocaments de la política musical a les Consellerias Autonòmiques? V.R.: Las Federaciones deben actuar y actuan al margen de la política partidista así como de la ideología del Gobierno Central o autonómico de turno. Somos neutrales politicamente, lo que no quiere decir que no estemos interesados en los programas culturales de las Autoridades que nos gobiernan. Debemos ser y somos independientes respecto a los partidos y de los gobiernos que sustentan; pero queremos ser colaboradores de sus programas musicales y canalizadores de sus proyectos culturales y pedagógicos. Si se politizan las relaciones entre una Federación y su Gobierno Autonómico, acaban perdiendo ambos y lo que es peor, se resiente muy profundamente la política musical que debe aplicarse. El lema es independencia recíproca y colaboración mutua desde la lealtad y la sinceridad, sin que ello excluya actitudes reinvindicativas y de legítimas exigencias. F.: Com es viu la relació “Pais Valenciá” amb altres comunitats? V.R.: La Confederación Española de Sociedades Musicales se relaciona en una linea de igualdad con todas las Federaciones y con todas las Comunidades Autónomas. En algunos momentos estas relaciones han sido más estrechas y más afectivas en unos sitios que en otros, debido principalmente a que hemos visitado en su propia tierra al Gobierno Autonómico. Con ocasión de la celebración de una Asamblea o de un Festival. En este sentido hemos de destacar la afectuosa acogida que recibimos de los Gobiernos autonómicos del Principado de Asturias, de la Región de Murcia y de Galicia. Pero si la pegunta se refiere a la relación que mantiene la Federación Valenciana con otras Federaciones autonmómicas, es indudable que dicha pregunta la debiera contestar el Presidente de la Federación Valenciana. Por lo que yo conozco, la Valenciana mantiene buenas relaciones de colaboración con la Federación Murciana y en alguna medida con la Catalana y la Aragonesa. Con las demás Federaciones los contactos son practicamente nulos. Sería muy positivo impulsar proyectos culturales de intercambios musicales entre las diferentes Comunidades, y en lo que respecta a la Federación del Pais Valencià, de Cataluña y de Baleares, por las afinidades obvias existentes en estas tres últimas, dichos proyectos y relaciones debieran ser permanentes e intensas. F.: Quina es la repercusió de la LOGSE a les Escòles? V.R.: La situación es muy diferente en las diversas regiones y nacionalidades del Estado español. En unos sitios se ha tomado en serio esta aplicación de la LOGSE en lo que se refiere a la música como enseñanza especial, mientras que en otros lugares se está “vegetando” en el desarrollo de las enseñanzas musicales. Pero lo importante es que se está tomando conciencia de que las Sociedades Musicales y los Ayuntamientos deben montar Escuelas de enseñanza no reglada para la iniciación y formación musical de la juventud mientras que los conservatorios deben reservarse para los profesionales de la música. No todos los músicos deben pasar por los Conservatorios si no tienen una voluntad de profesionalización y reunen aptitudes para ello, ni tampoco se puede pensar que las Escuelas de Música carecen de nivel y calidad artística, o que no son suficientes para preparar excelentes músicos y buenos aficionados. F.: Hi ha un estancament en el repertori de les Bandes de Música? V. R.: Estamos asistiendo a una evolución y modernización del repertorio musical de bandas sobre todo para conciertos, La vieja constumbre de hacer adaptaciones de temas clasicos se ha superado y en la actualidad existen muchas composiciones solo para bandas y con una orientación más apropiada a estas agrupaciones musicales. F.: Des de quants d’anys és President de la Confederació? Quins son els objetius aconseguits i quins resten pendents? V.R.: Estoy de Presidente de la Confederación desde su fundación en 1993, o sea 7 años, que ya considero suficientes. Entre los objetivos logrados podríamos subrayar los siguientes: 1º.- Se ha logrado un conocimiento y convivencia entre los dirigentes regionales. 2º.- Hemos moderado los iniciales planteamientos utópicos que podían acabar con la Confederación por desilusión de sus propios dirigentes. Hoy la Confederación pisa un terreno realista y se asienta sobre bases sólidas y duraderas. En definitiva podemos decir que la Confederación ha quedado consolidada. 3º.- La organización de los Festivales de ámbito estatal ha sido un acierto pues consigue múltiples objetivos ya que eleva el nivel artístico de las bandas participantes, dan prestigio a la Confederación, justifican la presencia rotativa de dirigentes y asambleas en cada una de las comunidades, y fomentan los contactos con las Autoridades autónomicas. 4º.- Hemos conseguido que las Bandas de Música tengan presencia en Europa y en las organizaciones europeas. Como asuntos pendientes podríamos citar muchos, pues no podemos olvidar que la Confederación es todavía joven y tiene que recorrer un largo camino. Entre dichos asuntos pendientes podríamos citar la publicación de una revista de comunicación, ofrecer servicios comunes, información de festivales españoles y europeos, elaborar proyectos de intercambios de Bandas y de presencias bandísticas en las regiones españolas y en Europa, reunir a todos los Consejeros de Cultura y Educación para coordinar las enseñanzas no regladas de la música, etc. etc. F.: Ens hem assabantat de que hi ha baixes i altes a la Confederació. Per exemple Euskadi o Castella-Lleó. V. R.: La Confederación está compuesta por 13 Federaciones Regionales. Por tanto, aun hay comunidades Autónomas que no están cofederadas y que carecen de Federación Regional. Hay que hacer un esfuerzo de contacto y de ayuda para orientar en los trámites a seguir para federarse y despues confederarse. Ultimamente se dió de alta la Federación de Madrid y la de Castilla-León. Hay regiones que tiene sus própias dificultades porque las bandas se autodenominan “municipales”, aunque de ello solo tienen el nombre.El director es funcionario o contratado, lo paga el Ayuntamiento y la Banda y la Escuela está al servicio del Ayuntamiento. No tienen asociaciones que las amparen,ni tradición asociacionista de vecinos o padres. Se están encontrando soluciones para que en estos casos singulares también puedan integrarse en la Confederación Española. Lo de la Federación Vasca es otra cuestión. Es una Federación que fue socio-fundador de la Confederación y que en la actualidad tiene dificultades porque incide en ella toda la problematica del Pais Vasco. Parece que el Gobierno Vasco no les apoya adecuadamente entre otras cosas porque se parte del principio de que las federaciones culturales vascas debe tener un ámbito de organización y actuación que comprenda todos los territorios vascos, incluyendo Navarra y los territorios traspirenaicos. Estos problemas son internos y deberan ser los própios vascos quienes deberán resolverlos. Solo tenemos que decir que la Confederación Española de Sociedades Musicales, es enormenmente respetuosa con las autonomías e incluso quiere servir a la diversidad y al pluralismo de las regiones y nacionalidades que integran el estado español. F.: Tan sols ens queda agrair-li la seva amabilitat i atenció amb la nostra revista. Fent un simil a la seva despedida a Santiago de Compostela, li volem dir: ¡Muitas Gracias!, ¡Muchas Grácias!, però també ¡Moltes Gracies! Sr. Ruiz Monrabal.

Autor: FARISTOL

14/08/2010 - ENTREVISTA A JOSEP PROHENS

Fraristol: Quin tipus de relació manté el Conservatori amb altres institucions musicals? Josep Prohens: Colaboram cada any amb la Fundació ACA, preparant un Concert d’alumnes de composició, i l’enregistrament d’una cassette per part d’interprets del propi centre. Aquesta ja es la tercera edició, i enguany es vol presentar dins de l’Encontre de Compositors. A més, s’aprofitarà el marc de l’auditori, per a realitzar-hi activitats com ara un curs o classe magistral amb K. Penderecki. Amb la simfònica, els tres darrers dijous de juny, es faran tres concerts dedicats íntegrament a autors mallorquins. El quatre i cinc d’abril, es faran quatre concerts pedagògics per a escolars, organitzat per l’Ajuntament de Palma. Serà així, degut a que la cabuda màxima de l’Auditori es de unes 500 persones. També estem en contacte amb la Banda Municipal de Palma, per a realitzar un concert de les mateixas caracteristiques, amb els alumnes d’aquest conservatori. Aprofitant l’acustica de la sala de que disposam, volem aconseguir ser un punt de referencia a la nostra cultura musical. F.:Com veus el mon de les Bandes de Música a Balears? J.P.:Pereix ésser que les bandes es veuen com una cosa a part de lo que es la música, com una mena de música marginada, i jo crec que no es així. Les Bandes han de tenir el lloc que els correspon, com ara la Municipal. Això, no vol dir que hem de pretende que la banda de un poble soni com la dels grans profesionals, però el seu lloc sí que el tenen dins sa música. A una banda se l’ha de escoltar com a tal. Un no pot anar-hi a esoltar-la com a una orquestra simfònica. Hi ha d’esser-hi, i se la d’escoltar. Si no fos així, faltaria un esglaó dins el panorama musical. S’ha de valorar dins un nivell, i no pretendre ubicar-la a un nivell que no està. Jo, gracies a “sa Banda” del poble, vaig aprendre a tocar i començar dins la música. F.:Els teus inicis, foren amb el clarinet a la Banda de Felanitx. Que ens pots dir al respecte? J.P.:No. Jo vaig començar tocant el requinto. És clar, jo tenía set anys, i els dits no m’arribaven al clarinet. Quant ja vaig tenir els onze, si que em pasaren al clarinet. L’experiencia dins sa banda, ha estat bàsica a la meva vida. La vaig adquirir a nivell de tot; de col·laboració, a nivell humà, com a colectiu, com a grup, de festa… això no ocorre igual amb altres tipus d’instruments, que toquen sols, més esimismats i un poc més aillats del món exterior. Es una visió diferent de la música. F.: Perqué i com començares a la Banda? J.P.: Jo vaig comença a estudiar música adegut a la pradina d’en Tomeu Artigues, ja que ell, amb qui jo jugava al carrer, el s’en duien a tocar a la Banda (el seu pare, n’era el Director), i jo per poder esta amb ell, vaig convèncer als meus pares perqué m’hi dexàissen anar. Tenc molts bons records de la Banda de Música. Els hi dec moltes coses. De totes maneres, hi ha un problema en la banda, i és que si passes d’un cert nivell, en el moment que disideixes dedicar-te a la música, un ha de saber deixar-la, com també anárse’n del poble, i cercar unes fites de més nivell. F.: De quina manera pot influir un ensenyament massa acadèmic, a l’hora de trobar una sortida laboral que no sigui la docència, i si, per exemple el tocar amb orquestres més relacionades amb el jazz? J.P.: Consider que qualsevol persona que es dedica a la música clàssica, hauria de conèixer aquest món. Enguany hem iniciat unes assignatures optatives, i unes de les que oferírem va esser el jazz, encara que no es pogué realitzar per manca d’alumnat. El fet de tocar amb una orquestra d’aquest tipus, het pot donar moltes satisfaccions. Amb uns quants cursos de piano et dones compte de la dificultat de tocar amb un grup. Si et creues, si medeixes massa, etc., adquireixes una gran experiència, perque aprens molt a escòltar, també a escriure-ho. Sents l’harmonia, i un moment donat et serveix per a la composició. No es pot entendre que una persona acabi el 8é. de flauta i que sigui incapaç de tocar una estona damunt un parell d’acords i improvissar. F.: Creus que el músic de conservatori, hauria d’ésser un poc més obert en aquest sentit? J.P.: Sí. A més, crec que amb la LOGSE es té un poc més guanyat, perquè enriqueix un poc més al músic. L’instrumentista s’introdueix amb el piano dintre del fet armònic, i surt més preparat. Estic convençut que la música moderna, s’anomeni jazz o el que vulguis, pot conviure perfectamente amb la clàssica. Els músics s’han de nodrir de les dues coses. F.: Ara per ara,veus sortides profesionals per als músics que acaben la carrera? J.P.: Qualsevol músic, amb un títol superior, té la feina que vol. Instituts, classes particulars, escoles de música, orquestra, banda, conservatori, etc. Per ventura no com a concertista o com músic preparat per a tocar a un hotel, per exemple, però, si té un ventall molt ample de sortides laborals. F.: Podries fer una valoració de la LOGSE i com creus que repercuteix a les nostres escoles? J.P.: Amb l’aparició de la LOGSE a l’any 90, tota la gent que estudiava als pobles, bandes, escoles, academies, etc., i que s’examinaven per lliure, desaparagueren. Primer; el Conservatori no pot dona cabuda a tots els alumnes, i segon; els alumnes de pobles allunyats, no poden baixar un pic o dos per semana al Conservatori. Es va crear una comissió per a donar sortida a aquest problema. Les escoles que compleixen uns mínims, en quant a professors, infraestructura, aules, organització, etc., es pogueren acollir com a “Aules d’Extensió”. Els alumnes entren així al Conservatori. Enguany han estat les escoles amb alumnes del grau mig matriculats al Conservatori (per una zona, Santanyí, Felanitx i Manacor, i per l’altra banda Pollença, Muro, Inca i Santa Margalida). La comisió pedagògica, que és l’òrgan més poderós acadèmicament, conjuntament amb els professors de les escoles de música, fa una tutorització dels estudiants (a la LOGSE no existeixen exàmens), és a dir, escolten i després puntuen. El gener passat es feren unes proves a Felanitx i Santa Margalida, aquest mes d’abril unes altres i després una tercera. Amb aquesta postura, el ventall es més ample, abarca i apropa el conservatori a tots els racons de Mallorca. Es necessari que aquestes escoles es regularitzin legalment, dient “Aules d’Extensió”, o lo que vulguis, però que els alumnes tenguin qualque cose a on aferrartse. Sobretot si genera il·lusió. En set o vuit anys de no examinar-se per lliure, la majoria dels joves no anaven a l’escola perque no tenien una recompensa al final del curs. F.: Sens dubte, creus necessari potenciar les escoles? J.P.: Si no es cuida aquest tema, ja em diràs com mantenim un grau superior sense alumnes. Aquest serà al darrer any que s’implanti el darrer curs de grau mitjà de LOGSE. Tota la gent que queda per a Superior i que estudiaven fora, per exemple, son del Pla’66. F.: Com valores la qualitat de l’ensenyament a les nostres escoles de música? J.P.: Abans, en general, els mestres havien de donar classes de tots els instruments. Era necessari començar a formar a tota una generació d’alumnes. Això, va ocórrer amb l’arribada dels musics de la Banda Municipal. Quan es creà la Banda Municipal, els professors es dispersaren per tota l’illa, i va aumentar la qualitat, cosa que significà, sens dubte, un fet important per el nostre panorama musical. Altrecosa és la direcció de Bandes, cosa que arribà més tard. A l’actualitat, el nivell d’ensenyament es bò, i al Conservatori hi ha gent molt ben preparada. F.: Ens podries parlar del que ha significat l’haver conseguit, per fi, el grau superior i comptar amb un edifici propi,expresament per a l’educació musical? J.P.: El més important no és tan sols un gran edifici, sinó el pas a superior. Hi ha cursos que estan ajudats per “master classes”, per exemple el d’anàlisis. El que són les plaçes de superior, no estan creades. S’han de crear unes convocatòries de plaçes especifiques i es clar, hauran d’esser suficientement qualificades. Hi ha cursos demanats de flauta, tuba i altres instruments de vent. S’ha de tenir en conte que aquets instruments demanen unes classes particulars, i de fet podem anar dirigits tant als alumnes com als professors. Es important que des de la Conselleria s’incentivin i recolzin aquetes coses. F.: No dona la sensació de anar massa depresa? J.P.: Ara estam en un moment en que necessitam reposar un poc. Amb un marge de temps apropiat, crec que es podrà estabilitzar i normalitzar tot. Fa dos anys i mig, no ens podiem imaginar tot el que ha succedit, l’edifici, el superior, etc. El Conservatori, com està ara, s’ha ampliat molt. Les aules enguany, no han bastat. Hi ha uns 85 professors per a 975 alumnes (1300 si comptam els d’Eivissa i Menorca), per a impartir especialitats que es donen individualment. Les aules estan insonoritzades, amb cabines d’estudi. Les més petites s’han de repartir entre els professors més novells. Per exemple, al principi no es pensà amb una classe específica per a tuba, cosa que s’hauria pogut realitzar una mica allunyada com l’aula de percussió. Per a segons quines assignatures tenim professors a mitja jornada, que poden provenir de la simfònica, ja que no es troba cap professor que vulgui venir de fora per aquestas hores. No ens queda més remei que agafar-lo d’aquí. Per exemple el fagot, tant sols hi ha tres alumnes, de tuba n’hi ha sis, set son de contrabaix, en canvi per a clarinet nesesitam tenir tres professors. De totes maneres a on avui hi ha tres alumnes, demà poren esser sis. Hi ha una important tasca pedagògica, de “vendre” als alumnes, l’idea de tocar altres instruments, no sols piano i guitarra. A part de tot això, també pot haver-hi el problema de com ofereixes una tuba a un al·lot de 8 anys? o com dius a un pare que vol tocar un fagot que val mig millor de pessetes?. El Conservatori a ajudat a pagar lloguers d’instruments per a aquets alumnes. F.: Estava previst fer una ampliació del Conservatori? J.P.: A on hi ha ara l’aparcament, està pensat per una segona fase, amb només les aules de superior, la Fundació per la Música, el departament d’Art dramatic (que ara torna a tenir una gran empenta), ves a saber, si fins i tot la Banda Municipal. L’ideal sería tenir un centre musical de primer ordre, una Universitat de la Música. F.: Per acabar, com veus la possibilitat de col·laborar amb la nostra Federació de Bandes? J.P.: Es poden realitzar col·laboracions de tota mena. Una a través d’aquesta revista, donat informació del que ofereix el nostre centre, o través d’articles relacionats amb la pedagògia per a instruments de vent, o del departament d’estudis. Es podria fer un cicle de concerts de Bandes de Música o concerts pedagògics, qui sap si tal volta amb la Banda de la Federació.

Autor: FARISTOL

00/00/0000 - ENTREVISTA A JORDI ROSSELLO LLITERES

FARISTOL: Parlau-nos dels vostres inicis. JORDI ROSSELLO: Jo vaig començar quan tenia set anys amb l’organista del Convent de Sant Felip de Porreres, i als nou anys vaig entrar amb el Mestre Mateu Dalmau, aleshores Director de la Banda de Porreres. Per els reis, el meu pare comprà el primer instrument, una trompeta que constà 1025 pts, i amb la qual ”em pens que vaig tocar el cel”. F.: Com es desenvolupà a la Banda. J.R.: Els estudis inicials els feia amb el senyor major de la Banda. A l’any 45 vingué D. Bartomeu Oliver a dirigir la Banda i m’encaminà cap al Conservatori per a fer els tres cursos de solfeig de que constava la carrera. També vaig assistir amb Francisco Lucy, music de 1ª a la Banda d’Infanteria Marina (Banda que contava amb 80/90 places) i fins al 21 anys, a clase de trompeta. A través d’Oliver vaig assistir a classes d’harmonia amb Jaume Alberti. Hi anava el dissabtes de bon mati, amb tren des de Porreres fins a Santa Maria, i enllaçava fins a Inca, per arribar a migdia. Passat l’horabaixa tormava amb la “camiona” i degut a la bona impresió que tenia de mi, en va tenir de deixeble durant quatre anys, de franc. Del Conservatori d’aquí record a professors com Jaume Roig (director), Ignasi Piña (violi) i a alumnes com Antoni Matheu o Rafel Nadal amb qui em vaig examinar a València. F.: I de la Banda de Música, que recordau? J.R.: La Banda de Porreres guanyà el primer dels Certàmens celebrats a Sa Pobla i a Palma amb Bartomeu Oliver com a Director. Aquest compositor ha estat injustament tractat per el mòn musical illenc. F.: Quan començau a dirigir la Banda de Porreres? J.R.: A l’any 52, quan jo tenia els 21 em confiaren la Direcció de la Filharmònica, encara que aquesta coexistia amb un altre formació que era Santa Cecília. Amdues eran independents de l’Ajuntament, i si una feia primera a un certamen, l’altre era segona. Va ser la primera Banda a incorpora membres femenins malgrat l’oposició dels pares i fins i tot dels pradins, ja que aquets no concebien el que una dona sortís desfilant a la processó de Semana Santa, per exemple. Aquestes setze nines tenien tercer de solfeig i no podien seguir al Conservatori sense tocar un instrument. Jo les vaig preparar per el primer curs d’instrument i d’amagat preparàrem un pasdoble per a quan arribàssin els músics més majors haguesin d’acceptar l’evidència de que erauna part més de “lo nostro”. I així va ser, les sentiren s’integraren inmediatament a la Banda. F.: Que recordau amb més afecte de la vostra estada a la Banda de Porreres? J.R.: La nostra estada al mitic programa de TVE Gente Joven, que va tenir una gran repercussió a Mallorca. Vàrem ésser elegits per el Consell Insular, i quant hi anàrem, ens pensàvem fer rialles, competint amb Bandes de la Península. La veritat és que férem bon paper i quedarem classificats per a tornar-hi. Per a nosaltres axiò significà una injecció de moral fantàstica i a l’any següent ens otorgaren el “Siurell de Plata” de Ultima Hora com l’agrupació més popular de Mallorca. F.: Parlau-nos de la vostra arribada a la Banda de Santa Margalida i de com es var crear la Banda? J.R.: A Santa Margalida inicialment es começà amb unes reunions amb el regidor de Cultura el senyor Bartomeu Gayà, i animat per els meus fills, la meva família vaig demanar crear una escola de música, això era el primer de setembre, ara fa tretze anys. S’examinaren 63 alumnes de primer curs al Conservatori i un cop acabat el juny l’Ajuntament comprà tot l’instrumental (un total de 48 instruments). A l’any següent realitzarem el primer d’instrument i abans de complir el tercer ja asistirem al Certamen de Capdepera amb un tercer premi i a l’any següent arribarem a fer segons. La veritat és que l’orientació de l’ajuntament era clara en favor d’aconseguir tenir una Banda i inicialment tinguérem una fornada de músics de molt alt nivell, remarcant el que tots partien d’un mateix nivell d’estudis. Els pares demostraren tenir una gran confiança en els meus consells, i amb una mica de sort, perqué no, això es va poder fer realitat. Durant uns anys vàrem ésser la Banda que més sol·licituds feia per entrar al Conservatori amb una mitjana de nota molt alta. F.: Com es troba ara la vostra Banda? J.R. Aquesta orientació de que parlava anteriorment per part de l’Ajuntament, ara ha desaparagut. S’ha negligit l’escola i ara manquen músics a la Banda. Es fa molt difícil mantenir un nivell de qualitat sense cuidar el planter d’al·lots any rera any, agreujat a més, per la diferència abismal de nivell entre els músics que comencen i els que són més veterans. Es fa necessari concienciar també als músics més fets, per a que ajudin al que s’inicia i col·laborin a tirar endavant l’agrupació, tal i con varen fer els més majors quant ells començaren. F.: Vol dir això que ara els joves són més individualistes amb la música? J.R.: Pot ser que sí, s’ha perdut un poc el sentit altruista d’abans. No hi ha esperit de música de banda, de passar-ho bé, i s’ha entrat dins una dinàmica més mercantilista, més interessada amb l’utilitat i el profint dels estudis que en gaudir del plaer del’art, de la música. Hi ha jovent que pareix que vol que totes les coses le venguin donades sense esforç. F.: I que ens deis dels grans? J.R.: Els mestres estan més pendents de la LOGSE, els polítics pensant més en política que en Cultura, encara que els batlles han sigut respectuosos amb la Banda, aquestes directrius s’han perdut una mica. F.: Parlau-nos del vostre comiat con a director de la Banda. J.R.: El meu comiat va ésser el 3 d’agost passat, dirigint el meu darrer concert a on s’hem retré homenatge que per a mi resultà molt emotiu, i en el qual el Batlle de Santa Margalida, el senyor Antoni del Olmo, em va entregar una placa. I bé, tan sols va ésser com a Director, ja que amb els meus setanta anys, tinc l’intenció d’anar a tocar amb la meva trompeta com un músic més, i aportar la meva col·laboració més desinteressada, i de recolzament per el meu substitut com a Director, el jove Josep A. Pons, un al·lot de 21 anys que ha sortit de la mateixa Banda amb tota la carrera de trompeta acabada. Per a mi, és un orgull, poder estar amb tots aquells jovenets que han sigut el motiu de tantes i tantes hores d’esforç, i com no, de tota la meva estima.

Autor: FEDERACIO BALEAR DE BANDES DE MUSICA

12/09/2010
XV Festival de Bandes de Música de Calvià

17/09/2010
LLICENCIATURES EN DIRECCIÓ

La Federació

Banda Simfònica

Contacte

Links

Disponible
per a la
seva publicitat

Registres 1 a 3 de 13